MATRIMONI VERSUS PARELLA DE FET

Més enllà d'una decisió romàntica. Matrimoni o Pareja de fet?

En el següent article veurem com la regulació de totes dues figures a Catalunya i per a la tributació catalana són gairebé idèntiques, si bé en els impostos i prestacions que no estan cedides a la comunitat autònoma les diferències són importants.

La regulació del matrimoni és igual en tot el territori espanyol, en canvi la regulació de la parella de fet haurà d'estudiar-se segons la regulació pròpia de cada comunitat autònoma i sense oblidar la normativa estatal.

El matrimoni és una Unió entre dues persones de diferent o igual sexe contreta amb els requisits establerts en la legislació civil. Com hem comentat la normativa estatal és la que regula els requisits, drets i obligacions dels cònjuges.

Quant a la parelles de fet , la seva definició dependrà de la CCAA que la reguli i dependrà del  veïnatge civil dels membres de la parella, així , perquè a una parella de fet li sigui aplicable la normativa catalana sobre aquest tema, és imprescindible que almenys un dels membres de la parella tanga el veïnatge civil català.

El codi Civil de Catalunya contempla que dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial es consideren parella estable en qualsevol dels següents casos:

a) Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs.

b) Si durant la convivència, tenen un fill comú.

c) Si formalitzen la relació en escriptura pública.

El compliment del supòsit a) podrà acreditar-se aportant el certificat d'empadronament en el mateix domicili.

Cal tenir en compte que en els suposats b) i c) no hi ha un temps mínim exigible de convivència per a adquirir la consideració de parella de fet.

També és important que, a pesar que les tres situacions exposades tenen la consideració de parella de fet, en la pràctica, constituir una parella de fet de l'una o l'altra forma pot tenir una repercussió diferent.

Per exemple, per a obtenir la pensió de viduïtat en cas de mort de la parella, no n'hi ha prou amb tenir un fill en comú, sinó que és necessari també un altre requisit com és la convivència immediata i ininterrompuda no inferior a 5 anys exigeix la Llei de la Seguretat Social i s'acredita o bé davant notari o per la seva inscripció en el Registre de Parelles de fet.

Quines diferències hi ha entre parella de fet o parella estable i matrimoni a Catalunya?

Existeixen diferents àrees en què podem classificar els efectes de la parella estable a Catalunya:

• Règim matrimonial: Igual que en el matrimoni, les parelles de fet tenen una total llibertat a l'hora de pactar el règim econòmic que més els convingui, ja sigui de guanys o separació de béns.

No obstant això, la principal diferència es troba en què la parella de fet no pot tributar en manera de declaració conjunta de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

• Gestió patrimonial: Cada membre de la parella de fet conserva i administra de manera separada o privativa el seu patrimoni (tant el que ja tenia com el que adquireixi individualment una vegada formalitzada la parella estable).

No obstant això, per a realitzar qualsevol acte de disposició (per exemple, en cas de venda o hipoteca) sobre l'habitatge familiar o domicili comú, encara que pertanyi a un només dels membres de la parella, es requereix el consentiment de l'altre.

• Fiscalitat: En tots els impostos que depenen de la Generalitat de Catalunya, la parella de fet està equiparada al matrimoni.

L'Impost de Successions i Donacions, per exemple, preveu importants bonificacions a l'hora de pagar quan qui hereta o rep una donació és el cònjuge o, per analogia, parella estable.

No obstant això, en els impostos estatals no hi ha equiparació de parella de fet i matrimoni.

• Pensió de viduïtat: La Llei General de Seguretat Social considera parella de fet la constituïda, amb anàloga relació d'afectivitat a la conjugal, pels qui, no trobant-se impedits per a contreure matrimoni, no tinguin vincle matrimonial amb una altra persona i acreditin l'existència de parella de fet mitjançant certificació de la inscripció en algun dels registres específics que hi hagi en les comunitats autònomes o als ajuntaments del lloc de residència o mitjançant un document públic en el qual consti la constitució d'aquesta parella.

En el cas de Catalunya, el Departament de Justícia ha creat un registre d'unions estables que permet complir aquest requisit de formalització de les parelles de fet. En el cas de la formalització mitjançant un document públic, s'ha de dur a terme davant un notari. Tant la inscripció esmentada com la formalització del document públic corresponent s'han d'haver produït amb una antelació mínima de dos anys respecte a la data de la defunció del causant.

S'ha de destacar que la recent Sentència del Tribunal Suprem, Sala contenciosa administrativa, de 24 de març de 2022 (regueró. núm. 3981/2020), ha establert que el requisit de registre és preceptiu en tot cas, fins i tot en aquells en els quals la convivència ha estat molt llarga. En el cas analitzat en aquesta Sentència, es tracta d'un funcionari de classes passives que havia conviscut amb la seva parella durant 30 anys i tenien quatre fills en comú. Es tracta d'un canvi en la doctrina que havia mantingut el mateix Tribunal Suprem en la Sentència de 7 d'abril de 2021 (regueró. núm. 2479/2019).

• Permís retribuït de vacances: gairebé tots els convenis col·lectius contemplen un mínim de quinze dies de vacances retribuïdes als treballadors quan es casen. I molt pocs contemplen el mateix dret als treballadors que es constitueixen en parella de fet, encara que ho facin de manera formal inscrivint-se en el registre públic competent.

• Indemnització per defunció: El Codi Penal reconeix al convivent o company en una parella de fet a percebre indemnitzacions en cas de defunció i pels perjudicis materials i morals derivats en casos de, per exemple, accident de trànsit (sempre que es tracti de defunció fruit d'un delicte).

• Fills comuns i adopció. Quant als fills en comú, no existeix diferència entre parella estable i matrimoni pel que fa als seus drets i obligacions respecte a ells: guarda i custòdia, pensions d'aliments, règim de visita en cas de separació o drets successoris dels fills. La parella estable també gaudeix d'anàlegs drets en cas d'adopció.

• Dret a assistència sanitària: El dret d'assistència sanitària es reconeix tant al cònjuge, en el cas de matrimoni, com a la parella amb la qual convisqui el titular del dret. En aquests casos és necessari acreditar una convivència mínima d'un any amb el titular del dret.

• Prestació compensatòria i indemnització per raó del treball: En CCcat assegura que, “si un convivent ha treballat per a la casa substancialment més que l'altre o ha treballat per a l'altre sense retribució o amb una retribució insuficient, té dret a una compensació econòmica per aquesta dedicació sempre que en el moment del cessament de la convivència l'altre hagi obtingut un increment patrimonial superior”. S'equiparà la situació, per tant, a la del matrimoni.

• Prestació alimentària: De la mateixa manera, “si la parella estable s'extingeix en vida dels convivents, qualsevol dels convivents pot reclamar a l'altre una prestació alimentària, si la necessita per a atendre adequadament la seva sustentació, en un dels següents casos: si la convivència ha reduït la capacitat del sol·licitant d'obtenir ingressos, o si té la guarda de fills comuns, en circumstàncies en què la seva capacitat d'obtenir ingressos quedi disminuïda.

• Herència i successions: Si un dels membres de la parella de fet mor sense testament, la legislació civil catalana estableix que el supervivent té una posició igual que la d'un cònjuge. Així, tindrà dret a l'usdefruit universal de la seva herència i, mancant fills, serà hereu directe del mort, amb preferència als seus pares. En concret, Aragó, Catalunya, Galícia, País Basc, Navarra i Balears equipessin els drets successoris als del matrimoni.

• Permís de residència per a estrangers: La constitució d'una parella estable, sempre que un dels membres sigui ciutadà de la UE, pot contribuir a l'obtenció de drets de residència en l'estat espanyol a favor de l'altre membre.

• Arrendaments: La Llei d'Arrendaments Urbans exigeix, per a poder optar a la subrogació del contracte de lloguer per part del membre de la parella no titular del contracte d'arrendament, una durada de la convivència de dos anys, o que existeixin fills comuns.